Disseny
RESSENYES:
VÍCTOR PAPANEK - LA POLÍTICA DEL DISSENY
L’exposició de Víctor Papanek, titulada: la política del disseny és una exposició temporal del museu del disseny de barcelona que la podem trobar exposada del 31-10-19 al 02-02-20.
Víctor Papanek, segons deia, volia seguir una política inclusiva al món del disseny, però tot i això, es va equivocar alguns cops o no va ser inclusiu amb tota la societat sinó només amb qui ell considerava que era necessari ser-ho o els que s’ho mereixien. Sempre va rebutjar projectes que beneficiessin a les dones o promoguessin la seva igualtat a l’home, i per aquest motiu els promotors d’aquesta exposició temporal van decidir afegir un espai on es mostraven obres d’altres dissenyadors que si que recolzaven la igualtat de gènere en els seus dissenys.
Victor Joseph Papanek va néixer a Viena el 23 de novembre de 1923, va ser un dissenyador i educador que es va convertir en un ferm defensor de el disseny de productes, eines i infraestructures comunitàries social i ecològicament responsables. No aprovava productes manufacturats que eren insegurs, cridaners, inadaptats o essencialment inútils. Els seus productes, escrits i conferències es van considerar col·lectivament com un exemple i van inspirar a molts dissenyadors.
El seu treball més important, Dissenyar per al món real (1971), segueix sent un dels llibres més llegits sobre disseny. En ell, Papanek fa una crida a la inclusió, la justícia social i la sostenibilitat, temes de gran rellevància per al disseny actual. L'exposició inclou peces de gran valor, com dibuixos, objectes, pel·lícules, manuscrits i impressions, algunes d'elles inèdites. Tot això complementat amb treballs de contemporanis de Papanek de les dècades de 1960 a 1980, entre ells George Nelson, Richard Buckminster Fuller o Marshall McLuhan i la iniciativa de disseny radical Global Tools. Les idees de Papanek traslladades a el segle XXI i el seu impacte durador les trobarem també en els projectes de diversos dissenyadors i artistes internacionals de les àrees de disseny crític, social i activista.
Papanek va emigrar als Estats Units el 1939 fugint de la persecució nazi a Àustria, ja que pertanyia a una família jueva. Després de treballar com a dissenyador industrial, durant els anys seixanta va elaborar una crítica sobre el consumisme que ho va fer famós a tot el món. Aquesta postura es reflecteix també en els seus dissenys, que sovint desenvolupava juntament amb els seus estudiants o col·laboradors.
ÓPERA
L'exposició “En caiguda lliure” està integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l’acte de "la caiguda". Aquesta imatge de caiguda es fa servir com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim. S’aproxima al moment actual contextualitzant dinàmiques subjectives en els moviments socials.
Les obres no tenen un ordre concret, sinó que el que ha triat el comissari. Cada obra pertany a un artista diferent i potser a una temàtica diferent, però entre elles estan totes relacionades. Així el que es dona en aquesta exposició no és tant el significat de cada obra sinó el doble sentit que ha aconseguit donar el comissari a cada obra agrupant-les totes sota aquest títol. Les temàtiques anaven sobretot centrades en problemes socials com els rols de gènere, el racisme, la contaminació, els mitjans de comunicació, el capitalisme explotador...
En aquesta hi participen artistes com Àngels Ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum I Dan Graham, Runa Islam... L'exposició se centra en obres creades des de 1969 fins a l’actualitat i recorre a l’abandonament dels acords de Bretton Woods el 1971 i la consegüent desmaterialització de l’economia com a esdeveniment decisiu del període contemporani.
Comissariada per João Laia, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de comissariat i fa servir l’art com a fòrum des d’on es proposen noves formes de llegir i interactuar amb el món.
Malgrat aquest context de dissolució assenyalada, el projecte no proposa una apatia paralitzadora o nihilista, sinó, contràriament, una potencialitat, una obertura al futur.
No vaig poder anar a aquesta sortida i per tant no puc donar la meva opinió sobre aquesta.
OBJECTES DE DESIG: Surrealisme i disseny
Normalment no relacionem el disseny amb el surrealisme, aquesta exposició tracta precisament de barrejar aquests dos conceptes. Allà hi torbem dissenys inspirats en obres pictòriques surrealistes o dissenys que senzillament segueixen el moviment surrealista per sí sols.
El surrealisme s'inspira en el món dels somnis, en els móns onírics i irreals, per això resulta especialment curiós i interessant aplicar aquest corrent al disseny ja que obtenim peces que trobem a la nostra vida quotidiana, com una taula, una cadira, etc. però que no semblen objectes que pertanyin a aquesta realitat sinó a una altra molt diferent.
El disseny i els objectes quotidians van ser una gran font d'inspiració i van tenir un paper crucial en la seva evolució. Menys conegut és, malgrat això, l'impacte decisiu del surrealisme en el disseny, que ha tingut un paper cabdal per alliberar el disseny del dogma funcionalista segons el qual “la forma segueix la funció”. A la llum de la creixent crítica adreçada al disseny racionalista a partir dels anys trenta i, especialment, després de la Segona Guerra Mundial, el surrealisme va obrir nous camins que abordaven les emocions, les fantasies, les pors i altres qüestions existencials.
ACTIVITAT, DISSENY DE MOBILIARI
Aquestes tres imatges poden remetre a una idea comuna, que és el maltractament animal i la creença equivocada que els animals viuen i moren per servir-nos a nosaltres els humans.
El primer disseny mostra un cavall el cap del qual subjecta una làmpada, aquest cavall em remet a la idea d'esclavatge animal, el cavall és d'una mida força gran potser fins i tot és a escala real i tot ell és allà només per subjectar una petita làmpada, el seu únic propòsit és aguantar la làmpada per a les persones que estan al seu voltant. Tot i que no és un cavall de veritat i segurament cap animal ha patit cap dany ni en el disseny ni en l'elaboració d'aquesta peça l'obra pot remetre a aquest concepte d'esclavatge i al pensament, que encara avui dia conserven algunes persones, que els animals han nascut per servir als humans.
La següent imatge és la d'una cadira dividida en dues peces recoberta de pel negre, aquest tipus de pel i la forma de la cadira recorda a un gos o algun animal semblant ja que és un pelatge molt frondós i força llarg i la cadira pot recordar fàcilment a un mamífer petit. Aquesta cadira ens porta a un altre punt del maltractament animal, que és la utilització de pelatge o pells animals per a la fabricació de teixits per a fer roba o mobiliari, és a dir, per una qüestió estètica.
Tot i com en el disseny anterior segurament el pel utilitzat no és d'origen animal, però ens pot recordar a aquest concepte.
I seguint amb aquest concepte arribem a l'últim disseny, aquest si que està relacionat directament amb el maltractament, ja que és un sofà fet amb pell de vaca, l'estampat del sofà és exactament el mateix que el d'una vaca ja que està fet directament d'ella, així que aquest disseny està directament relacionat a la idea dels animals com a éssers que ens serveixen i que podem utilitzar quan volem, aquest sofà està fet de vaca així que és pràcticament com utilitzar una vaca per assentar-te i descansar i a més a més per fer aquest sofà la vaca haurà d'haver patit una sèrie de maltractaments i tortures extremes perquè una persona pugui asseure's sobre la seva pell a descansar.
ON SOM ON PODRÍEM SER
Aquesta exposició del Caixaforum compta amb obres contemporànies que parlen sobre qüestions actuals d'interès social i que ens fan reflexionar sobre alguns aspectes de la nostra vida o sobre la societat en general i el món de l'art.
Aquest projecte planteja una revisió de les nostres formes de connexió amb l'entorn i el paisatge, entenent aquests conceptes com a espais amb definicions en transició.
L'exposició investiga les relacions que s'acostumen a mostrar rere els gestos, amagades sota una consciència ritualitzada i que, seguint una repetició sistemàtica, ens interpel·len per donar un altre significat a la idea d'ètica col·lectiva. La qüestió seria si un art interactiu es podria acostar a una nova articulació d'allò social, si aquesta concepció de l'artístic ens tornaria la idea de futur sota l'edificació d'un art de lliure accés que desafiés l'opinió del públic per al qual és fet, s'hi impliqués, se n'amoïnés i la tingués en compte.
DISSENY D'UNA LÀMPADA
- les dues funcions del llum
La de gronxador i la de làmpada.
- la direcció de la llum
Cap al terra, cap a baix.
- difusió de la llum o bombeta nua?
Difusió de la llum.
- Públic potencial a qui va dirigit
Majoritàriament infants de 3 a 18 anys.
- Emoció/emocions/conceptes associats
Una llum incorporada al gronxador donaria més seguretat als nens i nenes i als pares d’aquests, ja que molts parcs infantils no estan il·luminats o si més no, gaire ben il·luminats quan comença a fer-se fosc, amb aquest disseny encara que no hi hagi un fanal a prop a qualsevol parc on hi hagi un gronxador hi haurà una il·luminació mínima, o fins i tot si el gronxador és privat i està en un pati d’una casa privada d’aquesta manera quan es comenci a fer fosc serà més fàcil i segur poder seguir jugant al gronxador.
- to/color de la llum
Llum blanca.
- mides
Imatge*
- materials ( colors, textura...)
Fusta i cordes o roba de color blanc.
- font d'energia (piles? Corrent? Bateria?...)
Piles o bateria
- es pot considerar ecodisseny?
Per una part sí, ja que el gronxador està construït amb fusta, roba i cordes, així que a part que tots aquests materials seran reutilitzats, són biodegradables, per tant és molt millor per el medi ambient que si fos un gronxador de plàstic. Però per altre banda la làmpada si que funciona amb piles o amb una bateria, per tant aquesta part no seria un ecodisseny.
- és un disseny inclusiu? Per què?
Es podria dir que si, ja que és un disseny que podria utilitzar fàcilment gairebé qualsevol persona, a més a més, si una persona compra aquest dissenys el pot adaptar a les seves necessitats, penjar el gronxador més alt o més baix o de qualsevol manera que el necessiti col·locar.
- possible cost si es comercialitzés
50€
- nom del model
Gronxador lumínic.
PLUJA D'IDEES:
MIDES I ESBOSSOS
LÀMPADA
Vaig decidir fer aquesta làmpada perquè des de l'any passat tenia la idea de posar un gronxador al jardí de casa i a més a més la làmpada que hi ha al jardí fa molt poca llum i a més a més només il·lumina una petita part del jardí, llavors vaig pensar en fer un gronxador que al mateix temps il·luminés, ja que els dos objectes pengen del sostre i tenen una forma més o menys similar, també vaig pensar que seria útil als parcs per a nens i nenes petites o a jardins particulars de persones que tinguessin fills o filles petites, ja que molts parcs no tenen una il·luminació especialment bona per quan es comença a fer fosc i una llum incorporada a l’estructura del parc ajudaria als nens o nenes a no trobar-se amb obstacles que no poden veure i fer-se mal i als pares a tenir controlats als seus fills i filles en tot moment.
Aquest gronxador estaria fet de fusta reciclada, fils de cotó i cordes (tots aquests materials reciclats o reutilitzats, segurament reutilitzats). La llum funcionaria amb energia solar, que durant el dia es carregaria ja que es trobaria situada al jardí i durant la nit després d'haver estat tot el dia al sol funcionaria.
CONCELLS DE TIPOGRAFIA
LOGO OFF BELLERA
HOSPITAL (MATERNO + SALA LACTÀNCIA)
PACKAGING DE LA LÀMPADA
.png)
.png)
PACKAGING
El packaging de la làmpada serà una caixa gran de cartró reciclat. Tot i ser una caixa completament normal i corrent, tindrà la peculiaritat de poder utilitzar-se de taula al jardí o la terrassa, que és on segurament anirà aquesta làmpada, dic que pot utilitzar-se de taula, ja que, a dos dels costats de la caixa hi haurà un taulell de jocs de taula, concretament de parxís i de quatre en ratlla, que són dos jocs que no fa falta tenir fitxes que siguin especificament d'aquell joc, sinó que es poden utilitzar pedres mateix com a fitxes, no com per exemple el joc dels escacs que si que necessita peces específiques. D'aquesta manera en comptes de llançar la caixa, que a més a més tindrà dos dibuixos de la natura i no semblarà un packaging normal i corrent de qualsevol producte, els consumidors podràn tenir aquesta caixa en un racó del jardí o la terrassa i treure-la si volen jugar a un joc al terra o si tenen nens petits que vulguin entretenir-se una estona.
DISSENY SOSTENIBLE I PACKAGING
El primer en se’ns ve al cap a la majoria de nosaltres quan parlem de disseny sostenible són conceptes com; reciclar, materials com; el cartró i normalment també associem el disseny sostenible al color verd. Doncs bé, aquest pensament no són erroni, però sí que és molt limitat.
Al TED talk de la Tati Guimarães ella parla d’una professora seva la qual es va negar a fer classe en una aula convencional, així que va construir una cabana al mig del bosc, molt oberta i connectada amb la natura i va impartir les seves classes allà, podia semblar una projecte alternativa amb un projecte al qual ningú donaria importància, però no va ser així la universitat va veure que els seus mètodes funcionaven i actualment les demés aules també son semblants a la cabana al bosc de la professora.
A continuació la Tati Guimarães ens parla de diferents aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de crear un disseny sostenible, i no només els conceptes bàsics als quals estem acostumats a associar amb el disseny sostenible, alguns d’aquests conceptes que cal tenir en compte són; la modularitat dels productes, és a dir, elements que interactuen entre ells i a partir d’aquí canvien de forma o de funció. Un altre és el vincle emocional que adquireixen aquells elements que es poden reutilitzar, que no són d’un sol ús i després acaben a la paperera, no estan amb nosaltres durant un període curt de temps, sinó que poden passar de generació en generació. També s’ha de tenir en compte la sostenibilitat, a la naturalesa no existeix un contenidor on tirem allò que ja no utilitzem, a la natura tot segueix un cicle tancat, quan un element ja ha complert la seva funció o mor, aquest torna a la natura i a partir d’allà neix un altre element, això és el que hauríem de fer també els humans. Un altre concepte seria el de la multifuncionalitat, un objecte pot complir varies funcions i d’aquesta manera reduïm productes innecessaris i fem que la vida dels que utilitzem sigui més llarga.
El cicle de vida que hem implantat els humans és lineal, utilitzem un objecte i després el tirem, fi, a la natura aquest cicle de de vida, en canvi, és un cercle tancat. S’espera que en un futur, si tot millora, es pugui aconseguir una integració entre el planeta i la seva natura i la vida humana.
Christiaan Maats va dissenyar unes sabates que s’inspiraven en aquest cercle tancat com a cicle de la vida d’un producte, aquestes sabates eren biodegradables i tenien dins unes llavors que feien que quan ja no les podies utilitzar més es fonien amb la natura i d’elles en creixien plantes.
Normalment relacionem un producte bàsicament amb tres aspectes; amb una utilitat, una emoció i un estil cultural, si coincidim amb el producte en aquests tres aspectes, ens agrada i generalment el comprem. A part d’aquests tres aspectes n’hi ha un altre més que és el fet de com veiem el món, el nostre sistema de creences, això ens fa identificar-nos amb un producte i que pensem, en els qui l’han construït i amb quin propòsit l’han construït, ja no només ens interessa el producte, sinó també la seva ideologia i potser donem suport a aquells qui l’han construït.
Amb el sistema de creences actual que hi ha al voltant de la majoria de productes, no ens identifiquem, són productes de mala qualitat, barats i d’un sol ús, fets per persones que cobren molt poc i en males condicions.
La sostenibilitat implica un sistema de creences que valora un equilibri dinàmic, entre la gent i el medi ambient, connectar a les persones amb el medi natural.
Quan triem quins productes comprar obliguem a les empreses a ser conscient de la ideologia de la població i a canviar.
L’espècie humana tenim un problema amb el disseny, produïm, consumim i llancem, a la natura, en canvi, els residus es converteixen en nutrients. Els humans som l’única espècie que genera residus que no serveixen per res i a més a més tenen un impacte molt negatiu per a la nostra salut i la del planeta.
Des de la Revolució Industrial es va implantar encara més aquest sistema de vida lineal, la Revolució Industrial va generar molts avenços i coses bones per a la població, però no comptaven amb l’impacte negatiu que provocaria. El que hem d’intentar és que les escombraries deixin de ser escombraries i passin a ser un recurs, que no fem veure que desapareixen, sinó que els hi tornem a donar vida, una segona vida a allò que consumim, allargar la vida d’allò que ja existeix és el més sostenible.
També s’han d’estudiar els materials amb els que es construeix, d’on venen aquells materials, si són locals, si són ecològics, etc. i plantejar-te que passarà amb aquells materials un cop el producte ja no tingui utilitat.
L'espècie humana s’ha d’harmonitzar amb la resta de les espècies, el nostre model lineal de vida no està en harmonia amb la resta de la natura, la qual no genera impactes negatius.
El projecte “de la cuna a la cuna” s’inspira en aquest cicle natural, per fer-ho es vol utilitzar energies renovables d’origen solar, eliminar els residus i afavorir la diversitat. Tot això fent servir materials biodegradables, reutilitzables o reciclables, tenint en compte les primeres matèries i el cost tant economic com mediambiental.
La indústria constructora i l’arquitectura són qui utilitzen més recursos del planeta i la que genera més residus anualment. Si canviessim la manera de construir, fins i tot la nostra salut milloraria, ja que cada cop passem més temps dins dels edificis i si aquests estan construïts amb materials tòxics, perjudiquen a la nostra salut.
L’empresa Mad Map ha promou la iniciativa de reutilitzar aquells materials que estan en perfecte estat i que han sortit dels “residus” d’un edifici. El concepte d’escombraries l’hem creat nosaltres, no hi ha res que deixi de ser completament útil tot pot seguir tenint vida després de complir la seva utilitat bàsica.
Pel que fa al packaging, és la primera imatge que veu el consumidor del producte, ha de ser simple, que no et faci pensar massa o reflexionar ni donar-hi masses voltes, ha de transmetre’t una sensació positiva a primera vista que et faci voler comprar aquell producte sense pensar-ho dues vegades, ja sigui una sensació de tranquil·litat, pau i harmonia, o una sensació divertida o alegre, etc. També és interessant el fet d’innovar, pot ser que el teu packaging no sigui simple ni senzill, però sigui diferent i per algun motiu cridi l’atenció del client i faci que aquest vulgui comprar-lo.