Còmic
HISTÒRIA DEL CÒMIC
Un còmic és un relat o història explicada mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions i en el qual algunes, o totes les vinyetes, poden contenir un text més o menys breu.
ORIGEN
Al parlar dels antecessors de les historietes podríem remetre'ns als antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir. A més també feien murals, compostos per imatge i text, en forma de tira.
També es podrien considerar com a origen del còmic els retaules medievals, els quals explicaven a poble històries, successos, crims, ... mitjançant imatges, i a les primitives pintures rupestres que consistien en representacions fetes sobre roques.
Però potser els antecedents més propers a les historietes
siguin les Auques i Auca; aquestes publicacions van
començar a França al voltant de 1820 i es caracteritzaven
per narrar petits contes i aventures mitjançant
il·lustracions, encara que aquestes il·lustracions no
formaven part de la vinyeta, sinó que s'agregaven a
manera d'explicació complementària a peu dels gravats.
Però bé, en realitat, la història del còmic es relaciona més
concretament amb la impremta i la caricatura.
La historieta o còmic a poc a poc va anar desenvolupant el
seu característic estil; en els seus inicis les vinyetes eren
totes de la mateixa mida i els petits textos es col·locaven
a peu de les mateixes.
Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament pel que fa a la seva grandària sinó també als textos doncs aviat van aparèixer els entrepans. En qüestió de poc temps, el còmic es va convertir en una manera d'expressió independent.
És molt característic en el còmic l'ús d'onomatopeies amb lletres grans o l'ús de certs símbols que ja són acceptats universalment, com una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea.
Tot això fa que el còmic tingui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.
TINTÍN
Una de les tires més famoses i que més èxit ha tingut és la de "Tintín", de l'autor belga Geroges Rémi, àlies Hergé.
El primer número, en total són 24, es remunta a gener de 1929. Va tenir tant èxit que se’l considera una de les historietes més influents del segle XX.
Tintín és un jove reporter amb una intuïció digna del millor detectiu i que destaca pel seu característic tupé. Sempre l'acompanya el seu gos Milú, un fox-terrier blanc molt intel·ligent.
Tots dos viuen complicades històries policíaques i resolen enigmàtics misteris.
L’orella escapçada (Les aventures de TinTin):
L'orella escapçada en francès, és a dir el títol original, L'Oreille cassée, és un còmic que pertany a la col·lecció de Les aventures de Tintín i Milú.
Les aventures de Tintín i Milú és una de les sèries europees més influents d'historietes de el segle XX. Creada per l'autor belga Georges Remi (Hergé), i característica de l'estil gràfic i narratiu conegut com "línia clara" (La línia clara és un estil d'historieta gràfica, que es caracteritza per la delimitació amb una traç negre i regular dels personatges. Els escenaris solen ser tractats de forma realista mentre el dibuix del personatges està fet amb trets caricaturescos. Els arguments acostumen a ser del gènere d'aventures).
Aquesta sèrie de còmics està constituïda per un total de 24 àlbums (Un àlbum d'historietes és un llibre monogràfic que lliura historietas. Es diferencia de la revista d'historietes pel seu format i impressió més luxosa, llom i tapa dura, paper de més qualitat) l’orella escapçada és el sisè d’aquests 24 àlbums.
Argument de l'orella escapçada:
Tintín ha tornat a la normalitat de la seva feina com a reporter, i una de les primeres notícies que segueix és el robatori d'una estatueta extreta del Museu Etnogràfic. Els principals responsables de la investigació són els detectius Dupont i Dupond. Malgrat això, poc després de la desaparició, l'estatueta torna a ser al seu lloc amb una nota: «Senyor Conservador: Havia fet amb uns amics l'aposta que aconseguiria endur-me'n una peça del seu Museu. He guanyat l'aposta. Per tant, li torno l'objecte robat. Li prego que em perdoni, i amb aquest motiu, senyor Conservador, el saluda ben atentament. X».
Però mentre la policia dóna per tancat l'afer, en Tintín descobreix que l'original tenia una orella escapçada mentre que la que aparegut després del robatori tenia les dues orelles intactes, així que decideix seguir investigant.
VINYETES
Vinyeta és un terme que procedeix del francès vignette i que permet nomenar els requadres d'una sèrie que, amb els seus dibuixos i textos, formen una historieta. El concepte també fa referència a l'escena impresa en una publicació que pot anar acompanyada d'un comentari i que, en general, té caràcter humorístic.
TIPUS DE VINYETES
Vinyetes obertes i tancades
Una vinyeta està oberta quan acaba on acaba la pàgina. Per contra, una vinyeta està tancada quan entre la seva vora i el final de la pàgina hi ha un marge.
Les vinyetes obertes produeixen una sensació d'espai obert, d'amplitud, d'augment de les dimensions del que ha passat. Són molt utilitzades en el màniga sobretot per engrandir aparicions d'escenaris nous, personatges o en escenes de combat. Les vinyetes tancades produeixen l'efecte contrari. Parlant de màniga en termes generals, la tendència de l'ús de la vinyeta oberta ha anat augmentant al llarg de el temps.
Vinyetes ortogonals i obliqües
Una vinyeta és completament ortogonal quan tots els seus costats horitzontals són paral·lels a l'eix horitzontal de la fulla i el mateix per als verticals. Per contra, una vinyeta és obliqua quan un o més dels seus costats es mostren inclinats davant els eixos naturals que delimiten la pàgina (que estan "en diagonal").
Les vinyetes obliqües (o inclinades) destrueixen l'equilibri de la pàgina i per tant són ideals per mostrar escenes d'acció, moviment, desequilibri, intensitat o caos. Les vinyetes ortogonals s'assenten una base de equilibri i ja són els dibuixos els que transmeten el missatge per si mateixos.
Sortir de la vinyeta
Elements gràfics com ara personatges o globus de text poden sortir de la vinyeta a la qual pertanyen i envair l'espai d'una altra vinyeta.
Però que quedi clar, que per norma general, encara que un element surti de la seva vinyeta ha de pertànyer a una, per marcar un ordre de lectura lògic. Treure als personatges de les vinyetes crea una nova dimensió que transmet al lector un toc d'atenció especial per destacar alguna cosa sobre la resta. Si una imatge envaeix la pàgina d'aquesta forma serà perquè tindrà la importància suficient, i no passarà desapercebuda per al lector en abosluto: es durà totes les atencions.
Vinyetes d'una pàgina o més
Si és normal que una pàgina tingui només tres o quatre vinyetes, és normal que quan es vulgui emfatitzar alguna cosa es facin servir una o dues pàgines, o vinyetes que s'estenen per més d'una pàgina en diferents combinacions.
La vinyeta gegant transmet a l'lector grandesa i impacte. El còmic no compta d'elements per impactar com ara la música, com sí succeeix en el cinema, de manera que pot aprofitar-se d'alguna cosa del que no disposa el cinema: variar les mides de el pla.
Això sí, l'ús d'aquest tipus de vinyetes hauria de ser coherent. Per exemple, si un autor fa servir una pàgina completa per presentar a un personatge de certa importància, seria il·lògic que més tard fes servir només mitja pàgina per presentar a un personatge de major importància.
Cada còmic té les seves proporcions i el seu significat per les mides. Segons la grandària mitjana de les vinyetes d'un còmic, el concepte de "vinyeta gran" és relatiu.
El fons en les vinyetes
El color de fons de les pàgines d'un còmic sol ser el de la color de el paper, generalment blanc. Canviar-és un missatge per al lector.
Una cosa generalitzat en el màniga és usar el color negre per indicar escenes retrospectives (flashbacks). Entenem, en aquest cas, que una vinyeta el fons és negre està explicant alguna cosa passat.
No obstant això, la segona pàgina ja està pintada completament de negre, de manera que transmet a l'lector que ja està immers en aquesta nova línia temporal.
El codi gràfic per representar temes com aquest va a càrrec de l'autor, però és cert que el fons negre s'ha convertit en un estàndard de flasback, al menys en el manga.
Expressións facials i personatges,esbossos:
CREACIÓ DEL CÒMIC
Brainstorming:
-Còmic de terror
-Còmic de fantasia
-Còmic superherois
Primera idea guió literari:
Còmic de terror:
Una nena petita vivia en una petita illa que només surt en alguns mapes molt precisos a prop d’Indonèsia. La nena anava cada matí a visitar un pescador que vivia a l’altre punta de l’illa, s’aproximava lentament, li deixava una nina a la porta i se’n tornava sense dir res. El pescador que havia intentat parlar amb ella algun cop, tot i que sense èxit, també ho havia comentat amb alguns companys seus i tots havien conclós que senzillament era una nena estranya i que per ella deixar aquelles nines era una mena de joc. El pescador cada cop que rebia una nina seguia el mateix procediment, la llançava al mar fart de rebre-les, algunes d’elles queien al mar i altres es quedaven prop de la costa, la nena havia deixat una nina a la casa del pescador cada dia durant 5 anys i un bon dia, aquella nena no va apareixer, el pescador que ja estava acostumat a rebre la visita de la nena cada dia es va estranyar lleugerament, tot i que lluny de preocupar-se es va alegrar que aquella nena per fi s’hagués cansat de deixar-li nines a la porta de casa. Aquell dia quan el pescador va sortir a pescar va contemplar davant d’ell tot un mar de cadàvers on ell havia llançat les nines.
Segona idea guió literari (idea definitiva):
Un ésser fantàstic terrestre, que viu en un món de ficció, entra dins el mar, allà es troba amb un munt de criatures estranyes, distret entra dins la boca d'una d'elles. Dins del cos d'aquesta criatura el protagonista descobreix dins de les entranyes de la criatura un altre món igualment fantàstic i ple d'altres criatures. Allà segueix una d'elles que la porta davant d'una criatura més gran que sembla la reina del regne i també entre dins de la boca d'aquesta. Al final del còmic podem interpretar que torna a entrar dintre un altre món màgic dins d'aquesta criatura o que finalment mor devorat.
Fotos del procés:
Còmic final:
(Vaig entregar el còmic sense fer una fotografia del resultat final)
